La indústria tèxtil espanyola ha llançat un crit d’alerta davant el que considera una «competència deslleial» insostenible. El Consell Intertèxtil Espanyol (CIE) ha reclamat aquest 14 d’abril un reforç urgent i efectiu dels controls a les fronteres de la Unió Europea per a frenar l’entrada massiva de productes vinculats a plataformes de comerç electrònic. Segons el sector, el volum d’enviaments de baix valor ha crescut de manera exponencial —s’espera arribar als 5.900 milions d’enviaments el 2025—, convertint la frontera en un «punt cec» que amenaça la supervivència de les 192.000 empreses del sector a Europa.
El president del CIE, José Mª Mestres, ha estat contundent en assenyalar que no es tracta d’una qüestió administrativa, sinó d’un problema econòmic de primer ordre. Mentre les empreses alcoianes i europees assumeixen costos fiscals, laborals i mediambientals cada vegada més exigents, una gran part dels productes importats accedeixen al mercat amb condicions molt més laxes. Aquesta asimetria erosiona la capacitat de la indústria per a mantenir l’ocupació i la inversió, especialment en el cas de les pimes, que conformen el 99% del teixit industrial del sector.
Riscos per a la salut i frau en l’origen
El CIE posa el focus en dos perills concrets que afecten directament el consumidor:
-
Seguretat Química: Prop del 50% de les alertes de seguretat a Europa estan relacionades amb riscos químics. Moltes peces importades podrien contenir substàncies prohibides que causen irritacions o al·lèrgies. El sector demana que no es faça només una revisió documental, sinó que s’incrementen les inspeccions de laboratori.
-
Verificació de l’Origen: El control del lloc de procedència és vital per a l’aplicació d’arancels. El CIE denuncia que una interpretació laxa d’aquestes regles permet que determinats operadors obtinguen avantatges indeguts, perjudicant aquells que produeixen amb total transparència.
Tot i que la Unió Europea ha iniciat una reforma del Codi Duaner per a introduir la figura de l’«importador presumpte» —que farà responsables les plataformes de venda a distància—, la indústria considera que els terminis són massa llents. L’aplicació completa d’aquest hub únic de dades no s’espera fins al 2028, una data que el sector considera tardana davant la velocitat del mercat digital. Des d’Alcoi i la resta de nuclis tèxtils s’insisteix: vendre a Europa ha d’implicar complir les mateixes regles per a tots, o la base industrial europea continuarà debilitant-se irremeiablement.
