NOTA: EN UN ALTRA PUBLICACIÓ PUJAREM DECENES DE FOTOS. BONES FESTES!
La Filà Marrakesch ha alçat el teló d’una Entrada Mora 2026 que ja ha quedat gravada en la memòria col·lectiva d’Alcoi com un relat èpic, dens i profund, propi dels grans moments de la Festa. En el seu Any de Capità, i a les portes de complir, el pròxim 2 de juny, 125 anys des de l’aprovació del seu disseny per part de l’Associació de Sant Jordi, la filà ha celebrat el seu desé Capità amb una declaració d’intencions clara: rescatar la veritable essència d’Al-Azraq.
Perquè enguany, Al-Azraq no ha estat l’oblidat, sinó el mal entès. No sols l’etern oposat a Jaume I, sinó també el líder valent que lluitava per recuperar la seua terra, la seua gent i la seua dignitat. I així, la Festa ha parlat amb veu pròpia, recuperant la complexitat de la història, donant lloc al diàleg, a la memòria i a una justícia simbòlica que ha impregnat cada instant del seguici.
Amb aquesta mirada, els Marrakesch han oferit una Entrada de Moros mítica, un homenatge a la identitat, a la llibertat i a l’esperit indomable d’aquells que s’alçaren per defensar allò que sentien com a seu. Al-Azraq no ha tornat sol: ha avançat amb la memòria dels que resistiren, amb la força dels que no es rendiren, construint un relat visual que ha recorregut el Magreb i l’Àndalus entre història, simbolisme i una espectacularitat que ha captivat els carrers.
El boato ha pres forma sota la mà de Juan Climent Miró “Juanín” i Germán Mollá Pérez per a la Filà, mentre que César Vilaplana Peña i Saúl Santonja Atelier han dibuixat l’univers del Capità. Les carrosses, obra de Carrosses El Llombo —excepte la de tancament, de Carrozas Juan Carlos Martín— han completat una composició equilibrada i impactant.
L’obertura ha arribat amb els Guions moros a cavall del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, seguits pels trompeters i timbalers que han fet tremolar l’aire. El Sergent Moro, Mauro Camáñez Català, ha irromput sobre dromedari, marcant el compàs d’un relat que ja no es detindria.
El Guió de la Filà, portat per Ricardo Canalejas Romá també en dromedari, ha avançat escortat per una parella de Marrakesch amb disseny complet, símbol viu d’identitat. Les parelles de relleu han obert pas a l’esquadra, amb Almudena Pastor Ballester com a Cap Batedora, alternant els cavalls Lírico i Tango, amb Lucía Martínez Moltó com a Cap d’Arrancà i Sílvia Sempere Ripoll completant el primer tram. Des de darrere del Castell, Juan Carlos i Ignacio Rubén Cano Martín han pres el relleu, amb Miguel Ángel Sancho Bito com a Cap Batedor, muntant Charles i Capitán.
La Societat Musical La Pau de Beneixama i La Xafigà de Muro, dirigides per Mario Roig Vila i Rodrigo Guigó Valiente “Rodri”, han fet sonar “Xavier el Coixo”, mentre les Esquadres Infantils han aportat la llavor del futur.
El Guió de l’Any de Capità, portat per Mauro Álvarez Cano i escortat per quatre parelles amb banderes, ha avançat al ritme del Raval Jussà d’Albaida, dirigit per Jaume Gosàlbez Vallés, amb “Cádiz”.
I així ha emergit Zenata, primera gran confederació del boato, evocant els berbers de l’Edat Mitjana, fundadors de ciutats i regnes, amb la figura del genet com a símbol d’honor i resistència.
Però el carrer ha contingut l’alé quan el Ballet Carmina Nadal ha fet acte de presència. “El pas que alça la pols” no ha estat dansa, sinó anunci de guerra. El castell, imaginat al fons, tremolava; els sentinelles cristians, immòbils, escoltaven el batec dels tambors. No havien vist tropes, però sí la pols. I la por, com sempre, havia arribat abans que la guerra. Amb vestuari de Juan Climent i confecció de Modesto Moiña, i amb “Fantasia Mediterrània” com a banda sonora, Carmina Nadal —unida a la Filà per lligams familiars i pel seu passat com a favorita de l’Alferes 1981 Antonio Pérez Pérez— ha deixat una empremta de força i emoció.
Hayfa ha portat la bellesa i l’equilibri, evocant la convivència de cultures. I després, les Jequeses han desplegat la majestuositat: nou en dromedari —Nora Mora Tormo, Carmen Muñoz Angulo, Abril Peidró Llompart, Clara Valero Cantó, Alba Mira Moltó, Lorena Pascual Aura, Mireia Cantó Requena, Rocío Ivars Poveda i Teresa Lozano García— i catorze més en carrossa —Carolina Segura Gisbert, Mariola Pascual Ramírez, Patricia Colomina Lucas, Rosa María Pérez Pérez, Elena Llidó López, Nuria Pulido Herrera, Carmen Pérez Nicolau, Ángeles del Consuelo Balaguer Cantó, Mariola Jordá Samper, María Luisa Cuenca Cuesta, Francisca Pérez Colomina, Cristina Francisca Cervera Abad, Marina Aracil Pulido i Carmen Pulido Herrera— amb disseny de César Vilaplana i confecció de Maisa. La Societat Instructiva Musical d’Alfafara, dirigida per Jose Fermín Blay-Pons, ha fet sonar “Marta”.
Sanhaya ha evocat el poder del desert, i el poble ha pres cos amb Rajul Almadina i Nahif Almadina, símbols de força i gràcia, dissenyats per César Vilaplana i confeccionats per Saúl Santonja Atelier.
La carrossa de les Favorites del Capità ha mostrat el cor íntim del relat: Lola Gómez Miralles de Imperial, Mariola López Gómez i la rodella Alejandra Gómez Pérez, avançant amb “Almarsayán” interpretada per l’Agrupació Musical l’Avanç del Campello sota la direcció de Luis Seguí Compañ.
Ghaliya ha alçat la veu de la força femenina, i el Ballet d’Ana Botella, amb “Esclaves Dinka”, ha convertit el dolor en dignitat. Les ballarines, amb vestuari de Juan Climent i Creaciones Germanísimo, han avançat com un sol cos, ja no com ombres del passat, sinó com símbol de poder, al ritme d’“Àfrika” del Raval Jussà.
Masmuda ha portat l’espiritualitat de l’Alt Atles, i els Emirs del Capità han irromput amb solemnitat: Joan Manel Jordá Gisbert, Francisco García Palacios, Silverio Jordá Mira, José Luis Ferre Alós, Carlos Bou Gallardo, Francisco Javier Aracil Serra, Sergio Rodríguez Carbonell, Juan Carlos Ugeda Gisbert, José Óscar Abad Reig, Julián Ortega Hidalgo, Miguel Fracés Sala, Miguel Ángel Fracés Balaguer, Jorge Fracés Balaguer, Javier Aracil Pulido, Joan Jordá Segura, Sergi Doménech Jordá i José Luis Almarcha Baldó, amb un record per a Joaquín Picó Catalá. La Unió Artística Musical d’Ontinyent, dirigida per José Miguel Fayos Jordán, ha interpretat “Ben Al-Sahagui”.
Els Jundiun han representat la disciplina, i els genets àrabs, amb Morante, Alí, Imperioso, Hispano i el cavall de respecte Máximo, han desplegat la noblesa eqüestre.
Un segon poble ha reforçat el camí del líder abans que el Ballet Gawazi, amb “Khadima”, obrira les portes d’un univers d’harem, amb arcs florals i una coreografia de Jenny Ramírez Gadea, vestida per Xavi Montava Tomàs, al ritme de la Primitiva Apolo amb “Almanä”. El record del 2010 ha bategat en aquest instant.
I llavors, el temps s’ha detingut.
José Ignacio López Romá ha fet la seua entrada com a Capità Moro, acompanyat pels seus fills Ignacio i Alberto, encarnant Al-Azraq amb una presència que imposava i guiava. El seu vestuari, de César Vilaplana i Saúl Santonja Atelier, ha elevat la seua figura a llegenda. La Primitiva Apolo, dirigida per Francisco Valor Llorens, ha interpretat “Almanä”, dedicada als seus fills Alberto, Mariola i Nacho, amb la participació de La Cordeta dirigida per Jordi Monllor Oltra. Un homenatge també als seus pares, Pepe López i Mari Pili Romá, en un any marcat pel 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi i la memòria de 1276.
Flanquejant-lo, Haras Alwazir, la Guàrdia del Capità, ha sigut l’escut viu.
El final ha arribat amb l’Esquadra Especial, “Els Forjadors del Silenci”, amb disseny dels Germans Piñero i confecció de Maisa. Juan Picó Cortés, sobre Puriol i Kazar, ha liderat junt amb Fernando Mira Mira i la resta de caps —Salvador Femenía Zurita “Salvi”, José Andrés Sempere Miralles, Jorge Sancho Blanquer, Javier González Martínez, José Fernando Soler Penalba i Juan Martí Moncho— una esquadra formada per Juan Picó Cortés, Fernando Mira Mira, Javier González Martínez, Salvador Femenía Zurita, Jorge Sancho Blanquer, Francisco Alcaraz Doménech, José Fernando Soler Penalva, José Andrés Sempere Miralles, Rafel Bernabeu Verdú, Juan Martí Moncho, Francisco Javier Cortés Fibla i Rafel Bernabeu Aznar. Amb “Abenserraig” i “Soc Marrakesch”, interpretades per l’Agrupació Artístico Musical El Trabajo de Xixona i La Xafigà, han convertit la pedra en símbol i l’art en arma.
El tancament, amb la carrossa del Cop Ismael Orts Payá “Maelo” i els xiquets, ha sigut promesa de futur.
I així, entre història i emoció, la Filà Marrakesch ha culminat una Entrada que no ha sigut només desfilada, sinó relat vivent, memòria en moviment i orgull compartit. Un crit que encara ressona: Visca el Capità, visca els Marrakesch, visca Alcoi i visca Sant Jordi.
