Quina sorpresa em vaig emportar quan vaig veure la notícia… Diego es presenta a les primàries de Guanyar!
Vaig tirar la vista enrere i vaig pensar quan vaig conèixer el Diego Fernández. Sense dubte molt abans que es convertís en el meu tutor de pràctiques del Màster de Professorat d’Història i Geografia. Ja n’havia sentit parlar pel seu treball en l’àmbit de la memòria democràtica, també havia llegit algun dels seus articles i, com passa sovint a les ciutats com Alcoi, també el coneixia de vista. Tanmateix, la meva visió sobre ell va canviar i es va completar durant els quatre mesos en què vaig tenir l’oportunitat de compartir amb ell l’experiència de les pràctiques docents i de fer equip.
Durant aquests mesos, la persona que vaig descobrir estava profundament compromesa amb la seva professió; era constant, rigorosa i amb una gran capacitat de treball. Però, més enllà de la seva vessant professional, allò que més em va impressionar va ser la seva qualitat humana. Doncs, el Diego no és només algú que compleix amb les seves responsabilitats; sinó una persona que acompanya, escolta i anima. Sempre trobava la manera d’esperonar-te a pujar un esglaó més, especialment en aquells moments difícils en què els dubtes, la pressió o la incertesa professional (o acadèmica en el cas de l’alumnat) poden pesar més del compte. Però aquesta actitud de suport i d’acompanyament no és casual, forma part de la seva manera d’entendre les relacions humanes i, al meu parer, també de la seva manera d’entendre la política.
Per aquest motiu no m’ha sorprès saber que el Diego haja decidit presentar-se com a candidat polític. Qui coneix una mica el Diego, sap que mai no ha estat una persona que es quedi de braços creuats. Després d’una llarga trajectòria vinculada a l’activisme polític, sindical i cultural de la ciutat, ara fa aquest pas amb la voluntat de «repensar» tant el projecte de la plataforma ciutadana com el conjunt de l’esquerra alcoiana.
No tinc dubte que la paraula «repensar», terme que ell mateix ha utilitzat en diverses entrevistes i articles, és probablement una de les claus de la seva proposta. Justament en un moment en què la política sembla atrapada en la immediatesa i en la confrontació, Diego ens planteja la necessitat de reflexionar, de la mateixa manera que ho fa cada dia amb el seu alumnat, sobre el futur de la ciutat, però ara des dels valors republicans, la participació ciutadana i la justícia social. Per a molts pot semblar una aspiració ambiciosa, o fins i tot una mica utòpica, però tota transformació col·lectiva comença precisament per la capacitat d’imaginar alternatives (com bé sabem tots aquells interessats en la història, i més concretament en la història del nostre país).
En aquest sentit, estic convençut que Diego i l’equip que l’acompanyarà treballaran per avançar, de mica en mica, cap a una ciutat més igualitària, amb polítiques redistributives eficaces, una defensa decidida de les llibertats i una educació pública de qualitat i, com no, una programació cultural coherent i arrelada al nostre territori. En definitiva, una ciutat més justa i amb més oportunitats per a tothom.
Els qui l’hem conegut de prop sabem que darrere del candidat hi ha la mateixa persona que acompanya, escolta i ajuda. I és precisament aquesta coherència entre la persona, el professional i el projecte polític allò que, al meu entendre, dona força a la seua candidatura.
Per aquest motiu, més enllà dels titulars o de les sigles, val la pena escoltar què ens proposa, conèixer el projecte que encapçala i reflexionar sobre el futur de ciutat que ens planteja.
Juan Borrell Monllor
Professor d’Història i Geografia
Institut Vall d’Arús
