La problemàtica de l’accés a la vivenda se situa en el nucli de la confrontació política en el marc del procés de primàries de l’esquerra local. Segons explica Diego Fernández, candidat a les primàries de Guanyar Alcoi, el govern municipal de l’Ajuntament d’Alcoi ha redoblat la seua activitat propagandística al llarg de les darreres setmanes a base d’actes i anuncis institucionals sobre habitatge. A tenor de les declaracions exposades pel representant de la plataforma, aquesta reacció respon al fet que l’executiu és conscient que l’accés a un sostre, especialment en el mercat de lloguer, s’ha complicat notablement per a la majoria de les economies familiars del municipi. Fernández retrau que els projectes de la Colònia d’Aviació o de l’edifici d’Ambaixador Irles no solucionen la urgència actual, afirmant de manera textual que les autoritats locals «arriben tard, com sempre».
La diagnosi que es desprén de la informació facilitada constata un escenari de saturació administrativa, on la demanda d’habitatge públic s’ha disparat en passar de 96 a 251 sol·licituds en un període de només set anys, un volum que l’administració local es veu incapaç d’atendre. Des de la perspectiva de la candidatura de Guanyar, fiar la resolució d’aquest conflicte a les futures promocions del Ministeri o de la Conselleria equival a la inacció, ja que el repte no passa només per edificar, sinó per posar en ús l’estoc residencial existent. Les xifres que arreplega l’estudi sobre les dificultats d’accés a l’habitatge de lloguer a Alcoi apunten cap a una escalada de preus espectacular: un augment del 15% en només dotze mesos —cinc vegades superior a la mitjana dels salaris de l’Estat— i un increment acumulat del 44% en els últims cinc anys, situant el cost mitjà d’un pis de 60 m² en uns 500 euros i un de 90 m² al voltant dels 750 euros mensuals.
Davant d’aquesta mancança d’oferta a preus raonables, el periodista recull les ferramentes normatives i de gestió que, segons el candidat, l’Ajuntament té al seu abast però refusa emprar. Fernández aposta per dissenyar promocions públiques exclusives per a lloguer, adquirir pisos buits, cedit sòl a cooperatives o transformar antics edificis fabrils. Amb tot, la mesura estrella i de caràcter immediat que es defensa en el document és la mobilització de la vivenda desocupada, revelant que a Alcoi existeixen 9.225 habitatges no principals, dels quals 6.606 estan totalment buits. D’aquest Recompte, més de 1.000 pisos són de recent construcció i podrien incorporar-se demà mateix al lloguer assequible si la corporació assumira un paper d’intermediària de confiança amb els propietaris, garantint el cobrament de les rendes, aplicant bonificacions fiscals o, en cas contrari, un recàrrec en la taxa de l’IBI per a penalitzar el desús.
