És la por una de les coses més irracionals que existeixen, una sensació gens agradable que ens acompanya des que naixem fins que morim. Uns més que altres, tots els que habitem aquest món la patim, tant les persones, com els animals i fins les feres més braves. Veiem perills que la majoria de vegades són imaginaris i que en la realitat no solen ocórrer quasi mai, però que ens fan patir a dolls.
Entre altres coses més o menys importants, pensem com serà el nostre futur: les malalties, la decepció, la soledat, la mort i un llarg etcètera, solen estar presents en la nostra existència i ens martiritzen. Són situacions habituals en el comú de la gent, doncs són tan naturals com l’alegria, la pena o la còlera. Però s’ha de tenir present, com a cosa positiva, que la por ens impulsa a fer, a produir, a reflexionar i a pensar en totes les coses que importen en la nostra vida. És com si diguérem que la por ens fa sentir vius.
Sol ser un tema del qual se’n parla poc, i el motiu potser siga que la immensa majoria de la gent volem que se’ns veja com a valents, la qual cosa és probable que ens faça esquivar aquest tema. El que és ben cert és que quasi tots els dies fa acte de presència a la nostra vida. Una paraula que és tan curta, (P-O-R, tres lletres,), que abarca un nombre significatiu de conceptes i sinonímies.
La por, lluny de ser un simple fre, pot convertir-se en el motor definitiu de la nostra vida. L’acceptació conscient d’aquesta emoció trenca el cicle destructiu de l’ansietat. Transforma el pànic paratlizant en una força per a descobrir-se íntimament. Reflecteix fidelment la complexitat de la condició humana. Concloure que el temor és un enemic invencible, és ignorar per complet la seua naturalesa.
Seria convenient anomenar algunes cites de persones importants que il·lustren tot el que s’ha dit abans i que són una realitat tangible, per la raó que no poden ser més convincents.
“La por sempre està disposada a veure les coses pitjor del que són”.
“Per al que té por tot son sorolls”.
“La por és natural en els prudents, i saber guanyar-la és de valents”.
“La por és la meua companya més fidel, mai no m’ha enganya’t, per anar-se’n amb un altre”.
Per acabar, un sonet que fa referència al que hem dit fins ara de la por i que recull uns quants substantius amb els quals s’identifica.
SONET
És contraria de la tranquil·litat
i fa segregar les suprarenals,
anar a molta gent als hospitals
i el que la té, sembla molt aïrat.
Temor, inquietud, angoixa, ansietat,
horror, pànic, terror a devessalls,
esglai, aprenssió, tenen els mortals,
opressió, espant, pusil·lanimitat.
Tard o d’hora d’ella ningú s’escapa,
doncs els més valents i els espavilats
arriba un dia que a tots els atrapa.
Miners, bombers, militars, il·lustrats,
en poques paraules, tots els del mapa,
tant si són joves, com vells i arrugats.
José Antonio Tomás Andrés
