Amb la que està caient diríem que qualsevol dels progressistes hauria de parlar de alguna cosa que ens animarà més a tots, i no donar un discurs derrotista de la situació política actual en tots els àmbits.
Però és que ho hem dit moltes vegades, els poders són molts i tenen valgada la redundància un «poder infinit», aquests poders econòmics, mediàtics, judicials, de xarxes amb els bulls, que fa que l’important no es vegi, només l’incitar d’odi a la gent, que cada cop se sent més crispada i més agressiva, que és el pitjor.
Però determinada classe política li és igual, sembrar l’odi, li dóna vots i sinó que li diguin al PP i Vox.
Malgrat que hi ha alguns problemes molt importants, el primer el de l’accés a l’Habitatge, que suposa un dels traumes de molta gent especialment de la més jove, o la inflació que porta moltes persones a costar-los arribar a final de mes.
Però hi ha un munt de fets que diuen que tot no va tan malament, tenint en compte que les dues coses esmentades, tenen molta importància en el dia a dia dels ciutadans.
La majoria de contractes ara fixos i no temporals gràcies a la Reforma Laboral, i això suposa molt ja, perque és la clau a l’accés a préstecs hipotecaris o de consum necessaris per a moltes persones que abans no podia accedir-hi.
Pujada de l’SMI com mai fins a 1.221€ en 14 pagues, quan el 2018 estava en menys de 700€. Les pensions pugen a l’IPC, i les mínimes, les de cònjuge a càrrec, les de viduïtat en percentatges entre el 7 i l’11%. S’ompli la guardiola de les pensions.
Les Beques i el finançament de la Formació Professional (6000 milions d’euros) tres vegades més que el 2018. Tot i que tenim una atur estructural, que se situa al voltant del 10%, hi ha gairebé 23 milions de cotitzants.(18 milions al 2018)
La migració que és el focus de l’odi de tanta gent, cobreix sectors que no es podrien omplir, com el de les cures, la construcció, la restauració, el camp, la pesca o el transport. Centenars de milers d’estrangers cotitzant i contribuint al sosteniment de l’Estat de Benestar Social.
I mira que s’han menjat aquest Govern coses difícils, la pandèmia (on gràcies als ERTES que no es van utilitzar en la crisi econòmica, la gent va cobrar subsidis sense gastar la seva desocupació), o les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, o la DANA, o l’accident d’Ademús, incendis com mai, debut
al camvi climátic, o ara la crisis de Ceuta.
Han sortit recentment al carrer miles de persones a defensar l’espanyolitat d’aquestes dues ciutats Ceuta i Melilla, i un mira un mapa mundi, i quan veu Marruecos creu que les dos haurien de ser-ne de ells, entre altres coses, perquè quan hi vam ser nosaltres allí per primera vegada al segle XV allà, no vivien cristians, sinó musulmans.
Sabem que Marroc no té límits en les seves ambicions i en vol més i ara està recolzada per Trump i Israel i Europa callant, tenim un veí complicat de gestionar, però és el que tenim i caldrà veure l’abast de la seva implicació en tot això.
El Govern ha actuat molt malament, i això li passarà factura, per això tots els sondejos parlen de la piconadora del PP i Vox en tots els comicis futurs. Possibles majories absolutes desconcertants, més de 200 diputats al Congrés.
Però ja veiem el que van fent on governen i el que han fet, votar no a la majoria de les qüestions socials que suposen un avançament, en temes feministes, d’igualtat, de drets, i volen retallar per tot arreu. No només les famoses paguetes que han fet que baixés un 20 % la pobresa a Espanya per a sectors de persones que, per la seva manca de formació o per causes de marginació social, tenen dificultats d’inserció laboral i social, sinó que es gastaràn diners en bous, i coses semblants.
Però en totes les seus polítiques es van a carregar la Sanitat pública privatitzant-la i fent que els pacients més problemàtics es quedin a la desolada Sanïtat Pública, a l’Educació privatitzant i desmantellant l’Educació pública per poder controlar millor el futur dels nostres fills a la privada.
Els serveis socials on abocaran molta gent a la misèria i la gana, deixant el pes de el seu soport a les ONGS dde torn.
La gent jove que els votarà i una altra gent també, volen un món on els “guanyadors per a la seua buxaca” , com Elon Musc, Trump, Bezos i altres són un exemple i l’enveja a seguir, “voldrien ser com ells” de rics i ambiciosos, mentre gran part del món viu a la msieria més absoluta i la solidaritat i la humanitat desapareixen.
A Ceuta no s’ha parlat dels morts, ni dels nens o nenes al carrer menors d’edat, ni dels que fugen de les guerres, la fam i el canvi climàtic que enfonsa les collites, no ,només es parla de que no sa pogut baixar a la platja del Trampolin i se’ls ha arruïnat l’estiu.
No hi ha proves que cap persona de Ceuta hagi patit una violació o robo per part de els migrants (a excepció d’abusos en el mateix àmbit de les persones irregulars que malviuen amuntegades).
Ceuta plena de funcionaris, militars i comerciants que viuen del que els compren a l’altra part de la frontera, suposa un gasto de diners trements per a Espanya, en ser un territori com Mellilla, que no té cap capacitat pròpia, ni industrial, ni agrícola, ni de res. És un vell record de l’Espanya colonial que va portar tantes morts de joves, que no podien pagar-se com els rics, no anar a morir per tenir en peu un passat «gloriós» que havia desaparegut.
Una altra cosa és no deixar-se intimidar pel Marroc ni manipular. Som objectiu de Trump i l’extrema dreta internacional, amb Netanyahu al capdavant i els seus serveis secrets. Un país com el nostre que en estos moments, ha dit no al 5% de despesa militar en detriment del seu estat de Benestar Social, no a utilitzar les bases per bombardejar indiscriminadament a un país, a l’Iran que li costa cara a Trump i va haver de cedir coses que abans no havia hagut de donar, una denúncia d’un genocidi el de Gaza, que ha matat 70.000 civils, la majoria nens, dones i ancians.
Però tot això que importa, así importa insultar el Govern i en especial a Pedro Sánchez que s’ha convertit en el paria de tots els mals i el desfogament de les frustacions de tota mena d’un munt d’energumens/as.
Pareix que la situació està servida i ens vénen temps difícils, no sabem si ens voldran assenyalar socialment a alguns, ficar-nos a la presó o vés-te’n a saber què faran quan governin, però a veure si de tot asó, ens adonem d’así 20 anys com els húngars –en el que calia treure’s de sobre a un sàtrapa com Or.bán i ja será tard.
Estem en un final de cicle, en que la falta de racionalitat, de diàleg, de cohesió social i lde convivència pacífica pasen de llarg. A veurem com portem el que ens ve a sobre, pobres de es que venen darrere i el cas que son molts de ells, es que van a votar-los.
JAUME BROTÓNS VEI D’ALCOI
