L’eslògan turístic del tardofranquisme va fer fortuna, fins i tot en la historiografia. Però, tal com diu Julián Casanova, la nostra història contemporània és homologable a la de qualsevol regió de l’occident europeu, especialment al ponent mediterrani. En realitat, Espanya va començar a ser un cas particular a partir de 1945, just quan el feixisme va ser esborrat de tot el món, excepte a casa nostra.
La intervenció de Hitler i Mussolini en ajuda de Franco, primer, i la col·laboració de britànics i nord-americans, després, va condemnar el poble espanyol a un fosc i llarg malson. Les forces aliades no van restituir la nostra democràcia i van permetre que el dictador continuara sotmetent centenars de milers de persones a la presó, la tortura, l’assassinat, la humiliació, la violació i l’exili…
A la mort del sàtrapa, tot i l’esforç de l’oposició al carrer, l’estructura de l’Estat feixista romania incòlume. Centenars de milers de militars, jutges, policies i funcionaris disposats a defensar, fins i tot per la força, els seus privilegis. La Transició es va construir sobre un equilibri precari. I el postfranquisme va imposar un marc i uns límits que condemnaren a l’oblit. Les quatre dècades d’ignomínia van ser esborrades per convertir aduladors franquistes, de la nit al matí, en demòcrates de tota la vida.
Per això és tan necessari recordar. I per això mateix dediquem les V Jornades de Memòria Democràtica a l’Alcoià i el Comtat a la nostra Transició. A les llums i a les ombres d’un període històric recent que requereix una relectura desapassionada, sense renunciar al rigor ni edulcorar allò que va ser.
Cinema, teatre, llibres, música i xerrades repartides entre Cocentaina, Alcoi, Muro, Benilloba i Ibi. Un total de quinze activitats entre l’11 de setembre i el 23 d’octubre. Us convide a consultar el programa i a participar-hi. Avui, però, només us volia parlar de tres protagonistes, que representen també tres formes de la memòria democràtica: l’antifeixisme, la democràcia i la lluita contra la impunitat.
En primer lloc, LA NUEVE. La unitat militar formada per republicans espanyols que va alliberar París dels nazis. La història d’uns herois, fins fa poc pràcticament anònims, que tornen a la vida perquè fem memòria. D’Amado Granell i dels seus companys parlarem el divendres, 11 de setembre, a partir de les 19.30 h, al Centre Social de Cocentaina, gràcies a l’escriptora i periodista Evelyn Mesquida. La memòria de La Nueve és també la memòria d’un antifeixisme que va continuar la lluita més enllà de les nostres fronteres.
El dimecres, 16 de setembre, també a les 19.30 h, parlarem de PASIONARIA amb la seua neta, Lola Ruiz-Ibárruri. Testimoni de les darreres dècades d’una vida de llegenda, ha estat portaveu, difusora i guardiana del llegat i la memòria de la seua àvia. Dolores enllaça, i per això és tan important, els dos períodes democràtics del nostre segle XX: protagonista a les Corts republicanes, on va triomfar el Front Popular, i a les de 1977, en representació del Partit Comunista d’Espanya. Serà a l’edifici del Viaducte, al campus de la UPV d’Alcoi. La seua trajectòria ens parla, precisament, de la continuïtat d’una cultura democràtica que la dictadura no va aconseguir esborrar.
I acabe, de moment, amb la conferència del jutge BALTASAR GARZÓN sobre les amenaces a la democràcia i els drets humans. El dijous, 1 d’octubre, a les 18 h, al Teatre Calderón, també a Alcoi. Recentment nomenat president de la «Comissió de la Veritat», va ser el magistrat que va admetre la causa per tortures, desaparicions forçades i execucions durant el franquisme. La seua presència ens recorda que la memòria no és només mirar cap arrere: és també una lluita present contra la impunitat i per la defensa dels drets humans.
Diego L. Fdez. Vilaplana
President del Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina
